PETITES DESTROSSES

Secciķ a cārrec de (Llgi)

Asseure'm

    Més d’una vegada he dubtat a l’asseure'm, no pel fet de tenir l’opció de dipositar el cul i recolzar el pes, just on el sosteniment deixa de ser part necessària de mi, sino pel lloc, el que suposarà la meva posada, del cul, en la cadira, sofà banc o butaca perfumada. I no tinc gaires manies, d’on dipositar-lo, sempre que sigui estrictament per asseure’m, però fàcilment em puc descobrir evitant la primera ubicació, la que per lògica algú hi apostaria si hagués d’encertar la tria, de la meva opció. I d’altres, no l’evito, simplement tinc claríssim el meu destí, es tracta d’aquells casos en que els ulls se m’han disparat, i les cames simplement segueixen el camí assenyalat. I és en aquests moments, en els que creus tenir més clars els teus pensaments, en els que agafes i just quan arribes en la predeterminada posició en la que el teu cul anava a fer fricció, reacciones, però t’asseus, ets una persona sense dubtes ni concessió.
Has fet tu la tria, i saps quina és la que busques, de companyia, en quan l’has realitzada, pensant en la persona que tens al costat teu assentada ⁽¹⁾ , t’agafa la gran suada, la sents a ella (és el cas) totalment perfumada, mentres notes que la teva fragància, no és precisament la del nenuco de la infància, sino més aviat la del madur de la lactància, la del tigre dels vestuaris suat i plè d’arrogància,…. Aleshores ho entens, quan veus que ella, s’aixeca i reposa el seu dolç reguitzell, just al costat de la següent parella. A partir d’aquest moment ets home mort, perquè ja no saps que és el que t’acabarà deparant la sort. Veus avançar persones, i fas apostes, saps que en cap cas amb elles enraones, però sempre hi ha el típic, que saps que no vols que sigui aquell qui amb el teu braç acarones.

⁽¹⁾Asseguda, seria la paraula encertada, però en cap cas rimava amb realitzada.